El 8 de maig de 1983, Ràdio Manlleu va néixer gràcies a les ganes d'un grup de gent i davant les necessitats que tenia el poble de gaudir d'una emissora de ràdio.
La seva aparició era causada per les eleccions municipals, que se celebraven aquell mateix dia, amb l'objectiu de poder donar els resultats dels comicis a l’acte. A més, també es va aconseguir fer connexions amb els partits de futbol i hoquei patins.
En un principi va funcionar sense llicència i en un dial diferent del que coneixem avui en dia, el 102,9 FM. Aquella primera emissió ja es va fer a l’edifici Can Puget.
Ràdio Manlleu a la dècada del 90 era la cadena líder a Osona, ja que no hi havia la competència d’emissores comercials. D'aquests estudis van sortir professionals de renom com Llucià Ferrer, Jordi Armenteras, Ernest Codina, Agustí Danès, entre d'altres.
L'any 2004, Ràdio Manlleu deixa l'històric primer pis de Can Puget i puja a la tercera planta, on va augmentar la plantilla i millorar els espais. L'any 2008 celebra el 25è aniversari en una festa de caràcter popular i en la qual va comptar amb la participació de molts dels col·laboradors i treballadors que ha tingut la ràdio durant aquells anys.
A partir d'aquell mateix any comença la gran crisi de Manlleu Mitjans de Comunicació. La primera decisió que es va prendre va ser canviar la temporalitat de la revista “El Ter”, que va passar de publicar-se mensualment a sortir dos cops a l'any. El novembre del 2011, l'equip de govern format per ERC i ICV decideix tancar l'empresa “Manlleu Mitjans de comunicació S.L.”. Es va mantenir la direcció i un tècnic i els mitjans s'incorporen en l'estructura municipal. La ràdio es manté i es nodreix de programes gràcies als col·laboradors que espais radiofònics voluntàriament. Actualment el director n’és en Raimon Roma.
Des d’aleshores i fins a l’actualitat, hi ha hagut una millora i elter.net i Ràdio Manlleu són la principal font d'informació relacionada amb Manlleu. A més, es compta amb una trentena de programes que omplen la graella, tots fets amb molt esforç i per grans professionals, els quals representen una gran part de la població manlleuenca.
L'any 1951, a principis d'agost, dos manlleuencs, en Joan Carrera i en Francesc d'Assís Pujol, veien la proliferació d'emissores en pobles veïns de la comarca i van llençar la idea de crear una emissora a la nostra vila.
Fou concretament al carrer Fedanci número 1. En Joan Carrera, amb l'ajut de dues safates d’alumini per fer canalons i amb la seva traça de connectar vàlvula darrera vàlvula, va aconseguir emetre un diumenge al matí amb només quinze watts de potència. L'experiència va ser un èxit i amb l'ajuda i el suport de l'Ajuntament franquista, l'emissora "Ràdio Manlleu" tira endavant instal·lant-se en el número 7 del carrer Enric Delaris. Aquesta emissora va funcionar de bon principi i amb ona curta.
S'ha de dir que Ràdio Manlleu no fou l'única emissora local. Un grup de gent, al veure l'èxit de l'emissora, van promoure una altra amb el nom de "Ràdio Santa Maria de Manlleu". Aquesta va ser anomenada més tard "Ràdio Emisora Manlleuense" i més tard "Ràdio Ter, emissora Manlleuense", la qual emetia per ona mitjana, que feia més assequible la recepció de les seves emissions per part dels manlleuencs, fet que va obligar a Ràdio Manlleu a canviar d'ona i passa a emetre en ona mitjana.
Així la vila de Manlleu comptava el 1953 amb dues emissores.
Aquell mateix any també es va constituir un club de “Radioyentes”, que comptava amb més de 600 socis que ajudaven en el manteniment econòmic de la ràdio. Durant 4 anys de vida es van portar a terme diferents activitats, de les quals destaquen la celebració de les gales dels aniversaris, que donaven rellevància a l'emissora i mostraven la cara de les persones que estaven darrere els micròfons.
Amb el motiu del primer aniversari i pensant amb els socis de l'emissora, el 21 d'agost de 1952 se celebrava el primer Festival de Ràdio Manlleu, amb el muntatge de l'original espectacle "Un Any a l'éter", en el qual la gent de Manlleu va poder veure a cara descoberta aquelles veus que des de feia un any eren familiars. Aquest festival s'anava repetint any rere any fins al 1955. Tots es van realitzar al Teatre-Cinema Edison.
Però no només la ràdio organitzava festivals, sinó que també organitzava obres de beneficència, com "La Gran Jornada pro Congrés Eucarístic" i també van regalar aparells de ràdio a l'hospital, rebuda dels Reis de l'Orient, etc. L'emissora en si fou creada per ser una expressió cultural del poble i al mateix temps, contribuir en campanyes de tipus benèfic.
Ràdio Manlleu emetia diàriament de dos quarts d'una del migdia fins a les dues i de les vuit del vespre fins a les deu, en una longitud d'ona de 300 metres.
L'emissió religiosa dels diumenges, les divulgacions tècniques dels dilluns, la "Mesa Revuelta" els dimarts, Ràdio-teatre, que es feia els dijous, seleccions simfòniques els divendres i un apartat dedicat a noves gravacions els dissabtes era la programació. També hi havia els noticiaris de premsa i noticiaris locals, l'emissió esportiva, Ràdio Club Art, crítiques cinematogràfiques, concursos radiofònics o cortesies radiofòniques, el “Disc Sol·licitat” de l'època. Bona part de la programació es feia en català.
L'emissora local, Ràdio Manlleu, va interrompre les seves emissions l'any 1956 quan un delegat del Govern Civil segellà l'emissora com també les altres de la comarca.
Text i referències de la història de Ràdio Manlleu: Programa "Salvem el Coro", amb Eloi Rubio.